divendres, 22 de juliol del 2011

Esperançes desesperades

Espero esperançes
de...desesperació
que dolçament cauen
sobre els propis anys.

No és prest.
No és tard.
És l'hora exacta,
és l'hora adequada
per actuar. 
Esperançes retrobades
en mirades profundes,
en paus interiors, 
en silencis musicals.

Publicado por en
Etiquetas:

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)