"Espurnes Crepusculars"

Un anell daurat
fonent-se
com un enamorat,
amagant-se
com un caçador,
darrere unes muntanyes,
anònimes i misterioses;
testimonis dels records passats són.

Milers de partícules,
invisibles però càlides
llançades a l’horitzó són.

Milers de partícules

espargint-se
sobre la superfície
terrenal i absorbent
com una rosada
de primavera.

Lentament, la foscor
guanya el pols a la claror.
Lentament, la lluna,
tota engalanada,
amb una perla blanca
d’arracada,
saluda al seu estimat,
amb un somriure
que enlluerna
al (seu estimat) caçador.

Aquesta nova,
imminent nit
d’estrelles absents
i recòndits estels
serà aviat, tímidament,
il·luminada
per espurnes,
espurnes crepusculars
recorrent el cel.
el teu cel:
infinit, ignot,
indesxifrable i encisador.

Autora: M. Gibert