dimecres, 2 d’octubre del 2013

La musa (2)

¿Cómo vivir con esta carga
a la que, incluso, llaman Musa?
Dicen: "Con ella estás en un prado..."
Dicen: "Susurro divino..."
Castiga con la dureza de una fiebre
y nuevamente durante un año ni jota.
 
(Ajmátova. Ciclo Secretos del oficio.)
 
 
Fuente:  Soy vuestra voz : antología / Anna Ajmátova ; selección, prólogo y traducción del ruso, Belén Ojeda-- Ed. bilingüe-- Madrid : Hiperión, 2005.


La musa

Cuando aguardo su llegada por las noches,
pareciera que la vida pende de un cabello.
¿Qué son los honores, la juventud, la libertad,
ante la dulce huésped con su flauta en la mano?
 
Y entra, me mira fijamente
y me quita la manta.
Le digo: "¿Fuiste tú quién dictó a Dante
las páginas del Infierno?" Y responde: "Yo".
(A. Ajmátova. 1924)
 
 
Fuente: Soy vuestra voz : antología / Anna Ajmátova ; selección, prólogo y traducción del ruso, Belén Ojeda-- Ed. bilingüe-- Madrid : Hiperión, 2005.
 

dimecres, 11 de setembre del 2013

Un tast de poesia russa...
Brindis

Brindo per la casa devastada,
pel dolor de la meva vida,
per la solitud en parella
i bec també, brindo, per tu.

Pels llavis falsos que em traïen,
per la fredor mortal als ulls,
perquè el món és aspre i brutal
i perquè Déu no ens ha salvat (1934). 
(A. Akhmàtova)


dimecres, 18 de gener del 2012

La poesía es...

"La poesía es la tentación del abismo, sufro de vértigo poético" (Héctor Abad Faciolince). 

dijous, 1 de desembre del 2011

Que es la literatura? Citas de Herta Müller.

"La ficción es una brújula que nos indica el norte" (Herta Müller).

"Escribir es mantener controlado el recuerdo" (Herta Müller).

divendres, 7 d’octubre del 2011

"Espurnes Crepusculars"


Un anell daurat
fonent-se
com un enamorat,
amagant-se
com un caçador,
darrere unes muntanyes,
anònimes i misterioses;
testimonis dels records passats són.

Milers de partícules,
invisibles però càlides
llançades a l’horitzó són.
Milers de partícules
espargint-se
sobre la superfície
terrenal i absorbent
com una rosada
de primavera.

Lentament, la foscor
guanya el pols a la claror.
Lentament, la lluna,
tota engalanada,
amb una perla blanca
d’arracada,
saluda al seu estimat,
amb un somriure
que enlluerna
al (seu estimat) caçador.

Aquesta nova,
imminent nit
d’estrelles absents
i recòndits estels
serà aviat, tímidament,
il·luminada
per espurnes,
espurnes crepusculars
recorrent el cel.
el teu cel:
infinit, ignot,
indesxifrable i encisador.


Autora: M. Gibert