Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Poesia. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Poesia. Mostrar tots els missatges

divendres, 7 d’octubre del 2011

"Espurnes Crepusculars"


Un anell daurat
fonent-se
com un enamorat,
amagant-se
com un caçador,
darrere unes muntanyes,
anònimes i misterioses;
testimonis dels records passats són.

Milers de partícules,
invisibles però càlides
llançades a l’horitzó són.
Milers de partícules
espargint-se
sobre la superfície
terrenal i absorbent
com una rosada
de primavera.

Lentament, la foscor
guanya el pols a la claror.
Lentament, la lluna,
tota engalanada,
amb una perla blanca
d’arracada,
saluda al seu estimat,
amb un somriure
que enlluerna
al (seu estimat) caçador.

Aquesta nova,
imminent nit
d’estrelles absents
i recòndits estels
serà aviat, tímidament,
il·luminada
per espurnes,
espurnes crepusculars
recorrent el cel.
el teu cel:
infinit, ignot,
indesxifrable i encisador.


Autora: M. Gibert

diumenge, 31 de juliol del 2011

Desde una costa rocosa



Desde unas costas rocosas
las olas, alborotadas,
irrumpen y  saludan 
al farero
que impaciente,
tu regreso,
aguarda.
 
Cada atardecer,
observa la caída
del astro rey
dando la bienvenida
a la princesa luna.

Cada atardecer
espera hasta anochecer
esos anhelados
fulgores plateados

de la princesa luna. 

Mira el horizonte
mas tan solo ve
la extensidad del mar,
ora embravecido,
ora calmado.

Mirando las olas
ir y venir,
llegar y partir,
siente la brisa del mar
acariciando su piel,
escucha el sílbido de la ventisca
cautivando sus oidos.

Todos testimonios silenciosos,

todos intrépidos titanes
del tiempo,
inquebrantables
pero frágiles como su corazón.

Efímeros momentos,
rodeados de vasta
y salvaje naturaleza
de doble personalidad:
terrenal como un cuerpo
y celestial
como media alma humana.

Desde estas rocosas costas,
siente, siento, sientes
el tic tac del reloj
en cada ola,
en cada soplo de viento,
y en cada rayo de sol.

En estas costas rocosas,
mar y tierra,
aire y mar,
se encuentran
en un fugaz e intenso
anochecer,
en un sutil y denso
resplandor. 

divendres, 22 de juliol del 2011

Esperançes desesperades

Espero esperançes
de...desesperació
que dolçament cauen
sobre els propis anys.

No és prest.
No és tard.
És l'hora exacta,
és l'hora adequada
per actuar. 

Esperançes retrobades
en mirades profundes,
en paus interiors, 
en silencis musicals.